¡Larga vida a los Premis Ones! Por (*) Ángel Juárez Almendros

Dicen que hay que mirar siempre al futuro, pero sin olvidar nunca el pasado. Sabias palabras, aunque lo remoto puede llegar a asustar. Me sucede, por ejemplo, cuando pienso en que ya llevamos veintidós ediciones de los Premis Ones Mediterrània. Echo la vista atrás, y tiemblo. Miles de nombres, de caras, de llamadas. Días interminables de nervios, tensión, trabajo exhausto. Y todo ese cúmulo de esfuerzo se ha condensado en tan solo 22 noches repartidas en 22 años. ¿Ha valido la pena? Rotundamente sí.

Premis Ones

Siempre miro al futuro, pero no olvido el pasado. Por eso considero que los Premis Ones son uno de los grandes logros de mi vida y los paseo con orgullo por el mundo. Comparo la primera edición del evento con la que celebramos hace unos meses y pese a haberlo vivido siempre en primera persona me sorprende todo lo que hemos aprendido. Afortunadamente, siempre fuimos despacio porque sabíamos que la meta estaba muy lejos.

¿Y ahora qué? La excelente salud de los Premis Ones Mediterrània nos obliga a seguir con la filosofía que tan buenos resultados nos ha dado. Sin embargo, como escribió Lampedusa, “si queremos que todo siga como está, es necesario que todo cambie”. No caeremos en la trampa del inmovilismo ni del conformismo; seguiremos avanzando con paso firme para no caer.

En los próximos años, los Premis Ones tendrán que afrontar dos grandes retos. En primer lugar, dar un salto considerable a nivel de difusión. Los galardones son conocidos, respetados y gozan de un gran prestigio, pero tengo la sensación de que podemos ir un paso más allá y ganar reconocimiento a nivel catalán, español y europeo. Si ciudades de un tamaño similar al de Tarragona como Vitoria o San Sebastián presumen de celebrar unos premios reconocidos internacionalmente, ¿por qué no podemos conseguirlo nosotros?

El segundo desafío es complementar la integración entre los galardones y la ciudad. Ya hace tres años que los Premis Ones, aunque organizados por Mare Terra Fundació Mediterrània, pertenecen a la urbe gracias a la estrecha colaboración del consistorio. Esta unión debe fortalecerse, de manera que los Premis Ones estén por encima de políticos y personas, hasta el punto de asegurar su celebración sin importar quién gobierne o qué está de moda.

Pienso en lo que está por venir e imagino un futuro no muy lejano en el que los Premis Ones sean un activo más de la ciudad, como los elementos del Seguici Popular, las colles castelleres o el Nàstic. Porque todos trabajamos por una Tarragona más sostenible, más implicada con los derechos humanos, concienciada con el medio ambiente, que apueste por la cultura y que destaque por su solidaridad. Y todos ellos son valores que bien podrían servir para definir los Premis Ones. Si realmente queremos que Tarragona sea una ‘Smart City’, estos galardones nos han dado una buena muestra in situ de cómo podemos conseguirlo. Ojalá muy pronto nuestra ciudad pueda presumir de todo aquello que reconocemos en los Premis Ones.

Ya acabo, pero antes quiero recordar lo que escribió otro maravilloso escritor, en este caso el francés Victor Hugo, quien dijo que “el futuro tiene muchos nombres. Para los débiles, es lo inalcanzable; para los temerosos, lo desconocido; para los valientes, la oportunidad”. Como las oportunidades no vuelven, lo más sensato será seguir siendo valientes y no desaprovecharlas. ¡Larga vida a los Premis Ones!

(*) Ángel Juárez Almendros. Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània y de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

Tribunas anteriores en “Un mar de tierras”

Llarga vida als Premis Ones!

Diuen que cal mirar sempre al futur, però sense oblidar-te mai del teu passat. Sàvies paraules, encara que allò que ens és més llunyà pot arribar a espantar-nos. Em passa, per exemple, quan penso que ja portem vint-i-dues edicions dels Premis Ones Mediterrània. Faig la vista enrere, i tremolo. Milers de noms, de cares, de trucades. Dies interminables de nervis, tensió, treball exhaust. I tot aquest cúmul d’esforç s’ha condensat en tan sols 22 nits repartides en 22 anys. Ha valgut la pena? Rotundament sí.

Sempre miro al futur, però no oblido el passat. Per això considero que els Premis Ones són un dels grans èxits de la meva vida i els passejo amb orgull pel món. Comparo la primera edició de l’esdeveniment amb la que acabem de celebrar i malgrat haver-ho viscut sempre en primera persona em sorprèn tot el que hem après. Afortunadament, sempre vam anar a poc a poc perquè sabíem que la meta era lluny.

I ara què? L’excel·lent salut dels Premis Ones Mediterrània ens obliga a seguir amb la mateixa filosofia que tan bons resultats ens ha donat. No obstant això, com va escriure Lampedusa, “si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”. No caurem en el parany de l’immobilisme ni del conformisme; seguirem avançant amb pas ferm per no caure-hi.

En els propers anys, els Premis Ones hauran d’afrontar dos grans reptes. En primer lloc, donar un salt considerable a nivell de difusió. Els guardons són coneguts, respectats i gaudeixen d’un gran prestigi, però tinc la sensació que podem anar un pas més enllà i guanyar reconeixement a nivell català, espanyol i internacional. Si ciutats d’una mida similar a la de Tarragona com Vitòria o Sant Sebastià presumeixen de celebrar uns premis reconeguts internacionalment, per què no podem aconseguir-ho nosaltres?

El segon repte és complementar la integració entre els guardons i la ciutat. Ja fa quatre anys que els Premis Ones, encara que organitzats per Mare Terra Fundació Mediterrània, pertanyen al municipi gràcies a l’estreta col·laboració del consistori. Aquesta unió ha d’enfortir-se, de manera que els Premis Ones estiguin per sobre de polítics i persones, fins al punt d’assegurar-se la seva celebració sense importar qui governi o què està de moda.

Penso en el que està per venir i imagino un futur no gaire llunyà en què els Premis Ones siguin un actiu més de la ciutat, com els elements del Seguici Popular, les colles castelleres o el Nàstic. Perquè tots treballem per una Tarragona més sostenible, més implicada amb els drets humans, conscienciada amb el medi ambient, que aposti per la cultura i que destaqui per la seva solidaritat. I tots ells són valors que bé podrien servir per definir els Premis Ones. Si realment volem que Tarragona sigui una ‘Smart City’, aquests guardons ens han donat una bona mostra in situ de com podem aconseguir-ho. Tant de bo molt aviat la nostra ciutat pugui presumir de tot allò que reconeixem en els Premis Ones.

Ja acabo, però abans vull recordar el que va escriure un altre meravellós escriptor, en aquest cas el francès Victor Hugo, qui va dir que “el futur té molts noms. Per als febles, és l’inassolible; per als temorosos, el desconegut; per als valents, l’oportunitat”. Com que les oportunitats no tornen mai, el més sensat serà seguir sent valents i no desaprofitar-les.

Llarga vida als Premis Ones!

Ángel Juárez Almendros. Presidente de Mare Terra Fundación Mediterrània y de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

Nueva entrega del blog socioambiental "Un mar de tierras" de Ángel Juárez Almendros, presidente de la Red Internacional de Escritores por la Tierra (Riet)

Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània y de la Red Internacional de Escritores por la Tierra 

Otras tribunas de Un már de tierras




Secciones: